Elements tècnics i tàctics de l'handbol

1. Essència del joc de l'handbol

Tot i que l'objectiu final de l'handbol és la consecució del gol, existeix un objectiu previ, que és intentar aconseguir una posició i una situació idónea que ens facilite a conseguir-ho.
La recerca d'aquest objectiu es realitza mitjançant accions individuals o col.lectives. Aquesta decisió acompanyada d'una bona execució distingueix el bon jugador, el jugador intel.ligent.
Podem definir alguns termes que influeixen en la consecució de l'objectiu:
Tècnica: Elements de relació individual del jugador amb el baló i el cicle de passes.
Tàctica individual: Saber utilitzar la tècnica en el moment oportú.
Procediments tàctics: Combinacions més o menys estructurades entre diversos jugadors.
Sistemes de joc: Distribució inicial dels jugadors en les diferents zones.

2. Distribució dels jugadors en el terreny de joc

-Atac: Dos extrems, dos laterals, un central, un pivot i el porter
-Defensa: Dos exteriors, dos laterals, un central, un avançat i el porter

3. Accions tecnicotàctiques individuals

Atac:

-Posició de base: Postura que utilitza el jugador abans i després de realitzar una acció. Ens podem trobar alguns defectes com els braços poc flexionats, les cames poc flexionades o la falta de tensió generalitzada.

-Desplaçaments: Són el suport de la resta d'accions. Han de realitzar-se de forma equilibrada. Podem distinguir dos tipus: sense baló i amb baló.
Els desplaçaments sense baló són molt variats i estarà en funció d'aconseguir la màxima eficàcia en cada moment.
Els desplaçaments amb baló són igualment variats pero venen determinats per un aspecte reglamentari; sols es poden donar tres passes sense botar el baló.

-La passada: És la forma habitual de transllada el baló d'un jugador a l'altre. Ha de seguir els principis de precisió, seguretat, no mirar el baló ni al possible rebedor, etc.
El defectes més freqüents que ens podem trobar són la falta de coordinació entre les passes i el moviment de tronc-braç, el colze del braç executor massa baix, etc

-Recepció del baló: És la tècnica que adapta el baló a la mà després de la passada. S´ha de mantindre contacte visual amb el baló peró en el moment del contacte ja s'ha de buscar possibilitats de passada. Els braços busquen el baló i en el moment de la recepció es flexionen cap al cos per tal d'esmortir la força de la passada.

-Llançament a portería: Acció d'impulsar el baló cap a la portería amb el lógic objectiu de superar al porter i aconseguir gol. És el gest técnic amb més trascendéncia del joc. S´ha de realitzar en el moment oportú, amb rapidesa, precisió i poténcia.
Els defectes més freqüents que podems trobar-nos són: colze baix, excessiva flexió de les cames en el llançament en salt, armar el braç curt amb poca projecció cap a darrere, etc.

-El bot: És el llançament del baló contra el terra sense que existisca pèrdua de control sobre ell. No es deu progressar botant si existix un company desmarcat i en una bona posició per rebre el baló, s'ha de mirar el baló el menys possible i és imprescindible el domini del bot amb les dues mans indistintament.

-El desmarcament: Acció sorpressiva que busca l'ocupació d'un espai eficaç abans que el defensor. Es realitza sense baló i exigix un domini dels canvis de ritme i direcció.

-La finta: Es quan l'atacant amb el baló intenta superar un defensor realitzant una acció prèvia per enganyar-lo i una posterior per aprofitar l'engany. Ha d'haver-hi una xicoteta aturada i un canvi de ritme posterior. Existeixen diferents tipus de fintes: de passada, de llançament, de desplaçament, etc
Els defectes més freqüents que ens podem trobar són: poc èmfasi en ácció inicial, poca protecció del baló, etc.

Defensa:

Oponent sense baló

-Marcatge a distància: Es tracta d'un control visual, que s'efectua davant un oponent llunyà.

-Marcatge de proximitat: Amb l'objectiu d'impedir la progressió als oponents a les zones d'eficàcia i la recepció del baló.

-Interceptació: Es produirà en marcatges de proximitat. Ha de ser sorpressiva i realitzada en el moment oportú.

Oponent amb baló

-Marcatge a distància: Acció defensiva a realitzar contra un oponent  que progressa botant el baló. Existix un doble objectiu, que es allunyar a l'oponent de les zones d'eficàcia i intentar recuperar el baló mitjançant una acció sorpresa.

-Marcatge de proximitat: Es realitza en espais reduïts. Els objectius són: evitar el llançament, dificultar la passada i impedir la progressió de l'atacant.

-Blocatge: Acció que pretén interceptar la trajectòria del baló en un llançament contra la nostra portería. Apareix quan no s´ha aconseguit un bon marcatge de proximitat. S'ha d'extrendre els dos braços cap al baló.

-Desposessió: Acció sorpresiva en la que s'intenta llevar-hi el baló a l'atacant. Sols es pot efectuar quan l'atacant està botant el baló.

4. El porter

-Posició base: És la postura que adopta el porter per facilitar els seus desplaçaments i aturades amb la màxima velocitat d'actuació. Ha de ser equilibrada, còmoda i d'atenció permanent. Els peus han d'estar en contacte amb el terra, les cames simètriques, un poc separades i lleugerament flexionades i els braços un poc separats del tronc i elevats a l'alçada dels muscles.

-Situació: És el lloc que el porter ocupa en cada moment. El porter ha d'estar situat sempre en l'eix format pel baló i la porteria.

-Desplaçaments: El porter es desplaçarà lateralment d'un costat a l'altre de la porteria descrivint un semicercle. Les formes de desplaçar-se lateralment seran passes alternatives, passes simultànies.

-Aturades: Existeixen de dos tipus: la intervenció davant mitges i llargues distàncies i la intervenció davant llançaments de curta distància.
Els de mitja i llarga distància es una aturada en bloc, en la que el porter busca interceptar el baló en la seua trajectòria.

Els de curta distància, son aturades de reflexes, que busca oferir la màxima superfície corporal per cubrir la portería.

5. Procediments tàctics col.lectius

Atac:

-Progressions successives. Punts de suport dinàmics: Un jugador atacant intenta ocupar un espai creat per un company que ha fixat l'atenció oponent i de l'oponent no propi.

-Passada i vaig: Un jugador amb baló realitza una passada a un company i tot seguit intenta desmarcar-se del seu defensor per tornar a rebre el baló. Es fa servir fonamentalment contra defenses obertes i en el contraatac amb suport.

-Creuaments: Un jugador intenta ocupar un espai creat per un company que ha fixat al seu oponent directe. L'ocupació de l'espai es realitza per darrere del jugador amb baló i fixador.

-Bloquejos: Un atacant interrompeix momentàniament la trajecòria d'un defensor en benefici d'un company. Intervenen tres jugadors: bloquejador, beneficiat i bloquejat. Existeixen diferents tipus: laterals, frontals i diagonals.

-Pantalles: Són bloquejos frontals. L'objectiu és que l'atacant que es beneficia de la pantalla puga llançar a porteria des d'una zona eficaç, per la qual cosa el lloc de realització serà el més prop possible de la línea de 6 metres.

-Cortines: Trajectòria que realitza un jugador per davant del company que té la pilota, coincidint amb una trajectòria d'atac d'este. L'objectiu serà enderrerir o dificultar el moment d'intervenció de l'oponent del portador del baló. És dalt o baix una maniobra de despiste.

Defensa:

-Canvi d'oponent: Actuació de dos defensors per a controlar a dos oponents que han canviat la seua situació entre ells, sense deformar el sistema defensiu. Els defensors sempre han d'estar en la mateixa línea defensiva.

-Lliscament: Consistix en que un defensor es desplaça per darrere d'un company per a neutralitzar una acció atacant, sense que existisca un canvi d'oponent. S'utilitzarà quan els defensors estan en distinta línea, en casos ja acordats per estratègia defensiva o quan siga una situació d'emergència.

-Contrabloqueig: Actuació defensiva pero a contrarestar una acció de bloqueig. En la pràctica és un canvi d'oponent, amb la particularitat que un dels defensors té més dificultat per a aconseguir la situació eficaç de control del seu oponent.

-Contraatac: Es el pas de la defensa a l'atac de la forma més r'apida i sorpressiva. S'inicia quan el contrari deixa d'star en possessió del baló, i continua fins que la defensa contraria estiga organitzada. L'objectiu principal és l'ocupació d'espais de llançament el més ràpid possible. Existeixen dos tipus: el directe i el de suport.
El directe és una passada directa del porter o company a un jugador que s'ha avançat a la defensa i guanya la porteria amb poca oposició. Màxim de dos o tres passades.
El de suport és quan la defensa està organitzant-se i l'equip atacant apropa el baló a la porteria contraria passant-se'l entre els jugadors fins a trobar un espai de llançament lliure.